"NOEL ET BUSCA", D’ÀNGEL BURGAS

El nou any va començar amb un llibre que no deixa ningú indiferent: es tracta de Noel et busca, d’Àngel Burgas. Tot seguit us oferim una fotografia de la portada, la fitxa tècnica i una sinopsi amb les dades argumentals que els alumnes coneixien abans de la lectura:

Fitxa tècnica de l’obra

Títol	Noel et busca
Autor	Àngel Burgas
Editorial	La Galera
Data i lloc de publicació	2015 Barcelona

SINOPSI: L'Enric es desperta a l'hospital. No recorda gairebé res i només sent un dolor intens per tot el cos. Un desconegut afirma conèixer-lo i haver compartit pis amb ell. Però tot i la desorientació és capaç de detectar que alguna cosa no va a l'hora... si no, perquè hi ha d'haver vigilància policial a la porta de l'habitació? Perquè el desconegut li escriu una nota on diu: «Noel et busca»? Perquè li diuen que té petits senyals de cirurgia facial? Només els incomprensibles records que li retornen poden posar llum a totes aquestes incògnites abans que el passat no l'atrapi i l'engoleixi. (Extreta de la web de l’editorial)

***

Tot seguit, veurem com van desenvolupar-se les diferents sessions per nivells, tant en el grup de 1r d’ESO (a càrrec de la Marta Planells) com en el grup de 3r i 4rt (sota la guia de la Raquel Rojas). Comencem, doncs, amb el primer dels grups.

***

El grup de lectura de 1r d’ESO va reunir-se el 10 de febrer de 2016. En aquesta sessió del Club van participar un total d’onze alumnes. A la trobada es va compartir l’experiència d’aquesta lectura a partir d’una sèrie de qüestions: si els havia agradat, què els havia cridat més l’atenció, en què els havia fet pensar, què els havia quedat més gravat a la ment, què n’opinaven... El debat va ser extens i enriquidor. En general, el llibre els va sorprendre bastant, no els va deixar indiferents. Alguns el van trobar una mica fort de temàtica i de vocabulari, d’altres s’esperaven un final diferent, però a la gran majoria els va agradar, els havia”enganxat” i van passar una bona estona llegint-lo. Algunes de les curiositats que tenien eren com li havia sorgit la idea d’aquest llibre al seu autor, de si hi hauria una continuació i de si es portaria al cinema; potser hagués estat bé poder compartir aquesta trobada amb ell i així donar resposta a totes aquestes preguntes.

Un cop acabada la sessió es va repartir, entre molta expectativa, el següent llibre, i es va posar data per a la propera reunió.

Alumnes de 1r d'ESO, durant la sessió del Club

***

Passem ara a parlar de la trobada del grup de 3r i 4rt d’ESO, moderat per la professora Raquel Rojas. Els alumnes van reunir-se en dues sessions breus: la primera, el 7 de març (amb 12 assistents), i la segona, el 14 de març (amb 16 assistents). El debat va ser molt enriquidor gràcies a la varietat de punts de vista. Prèviament, s’havia demanat als lectors una sèrie de qüestions: que proposessin un títol alternatiu per al llibre, que delimitessin el tema principal de la novel·la, que reflexionessin sobre els personatges i l’estil, que preparessin unes preguntes per a l’autor, que proposessin una banda sonora per al llibre i, finalment, que manifestessin la seva opinió personal de la manera més justificada que els fos possible.

El títol original de la novel·la (Noel et busca) va semblar encertat a la majoria dels assistents, amb valoracions de tota mena. Segons l’opinió de l’Ada Gorgot, és adient perquè crea expectatives en el lector i dóna una idea clara de l’estil i el to de l’obra. Per a la Yasmin Sgaier, el títol provoca curiositat i et deixa amb la intriga de saber qui és Noel i a qui busca. Segons la Xana Álvarez, el títol no s’entén fins que no has llegit gran part del llibre, per la qual cosa és molt escaient.

Alguns dels títols alternatius que van proposar els joves lectors van ser els següents:

            Amnèsia (Ada Gorgot).

            El error que cambió mi vida (Layla El Khchin).

            Tornar a viure per segon cop (Yasmin Sgaier).

            La dualitat de l’Enric (Michelangelo Pistone).

            El passat sempre torna (Hanan Haddouzi).

            Un passat amb amnèsia (Marc Palanqués).

Els lectors, com ja s’ha dit, també havien de reflexionar sobre el tema o temes centrals de llibre, i sobre el missatge que n’havien extret després de la lectura. L’Ada va parlar del tema de la venjança, va destacar que l’obra reflecteix un conflicte entre el protagonista i els seus records, i va destacar que el missatge de l’obra era “que no hem de confiar en tothom, ja que qualsevol persona podria trair-nos”. Per a la Layla, en canvi, el tema més important és el de l’amistat, i el missatge que en destacaria és que els errors que cometem quan som petits poden fer que ens en penedim durant tota la nostra vida. Al parer de la Manal El Ajouri, el llibre parla de com les persones canvien, i ens mostra que aquest canvi pot ser a millor o a pitjor; la Beth Serra i la Mariona Alaminos també van destacar que l’obra ens ensenya que les males persones poden tornar-se bones, i a l’inrevés. La Yasmin, al seu torn, va exposar que, segons el llibre, els bons no són tan bons ni els dolents tan dolents. En Michelangelo Pistone, d’altra banda, va parlar de la dualitat de les persones com a tema principal i del conflicte entre els personatges i el seu entorn per culpa del passat, un conflicte que ens mostra que tots podem canviar. En això va coincidir amb la Laia Carbonell i en Víctor Montoya. Segons la Xana Álvarez, els temes són plurals: l’amor, el misteri, la sinceritat i la confiança; la Hanan Haddouzi hi afegiria la mort i l’amistat, i que el llibre ens ensenya que mai podrem oblidar els errors comesos. Molt similar va ser l’opinió d’en Marc, que pensava que el tema bàsic és la necessitat d’oblidar el passat, de tenir coratge davant la incertesa i de perdonar els errors. La Irina, en canvi, va centrar-se en un sol tema: els records, i també en el missatge que ens diu que tots ens hem d’ajudar i reconèixer els errors del passat.

A continuació, els lectors van manifestar les seves opinions sobre els personatges, l’argument i l’estil. L’Ada va destacar que el protagonista canvia i evoluciona molt al llarg de la història; en general, per a ella tots els personatges són creïbles, estan ben caracteritzats i presenten reaccions lògiques. També va destacar que el narrador, en tant que personatge, no és gens de fiar, ja que ni tan sols sap qui és ell mateix. L’estil, finalment, va semblar-li senzill, molt narratiu i entenedor. La Beth va destacar també la versemblança dels personatges. La Layla, per la seva banda, va parlar de diferents moments “crítics” i emocionants de l’argument i va afirmar que l’estil li havia semblat senzill i fins i tot vulgar en alguns diàlegs. En Marc també opinava que l’estil és senzill, però que en determinats moments (sobretot al final) hi havia un excés d’informació que feia que el llibre fos més difícil de seguir. En opinió de l’Ana Pérez, els diàlegs són un encert, ja que contenen la informació justa per mantenir la intriga en tot moment.

A grans trets, el llibre ha agradat molt i la seva lectura ha semblat molt plaent a tots els alumnes del grup. Així ho creia l’Ada, que va manifestar: “El llibre m’ha agradat, la intriga ha durat tota la història fins al final. Se li pot treure molt de suc, té molts detalls, i probablement amb una segona lectura se’n veurien més”. Coincideix, com veurem, amb la Layla, que deia: “M’ha agradat molt la novel·la. Els personatges m’han semblat simpàtics, m’he pogut familiaritzar ràpidament amb ells. Les situacions són interessants i curioses. No hi ha cap fragment que sigui poc interessant”. La Laia Carbonell, a més, afegia: “El llibre m’ha agradat perquè tracta temes dels quals ningú vol parlar però sentim contínuament a les notícies.” La Manal tenia una opinió similar, tot i que no li havia agradat el final.

I és que el desenllaç de l’obra potser és l’aspecte de la novel·la que més crítiques ha rebut: va agradar per inesperat i sorprenent, però molts l’haguessin canviat per la seva duresa i perquè, com deia la Laia Carbonell, “és massa de pel·lícula, es basa en la casualitat”. La Yasmin era de la mateixa opinió, però matisava: “Tot i que em recorda a les típiques pel·lícules on et despertes en estat de shock després d’un accident, m’ha agradat perquè és fàcil d’entendre i ha sabut mantenir la intriga”. Molt similar és la opinió de la Hanan: “No m’ha agradat gaire el final, tot i que hi ha personatges que m’han semblat simpàtics i han aconseguit que estigués entretinguda fins al final”. En canvi, altres lectors es mostraven encantats amb el desenllaç. Era el cas de la Beth i també del Michelangelo Pistone, que deia: “El final és molt sorprenent. Deixa la sensació de voler participar en el propi text. El text m’ha agradat molt perquè en cada capítol la història es tornava més complexa i emocionant. És fàcil d’entendre. Ha mantingut l’interès fins al final”. L’opinió d’en Marc és ambivalent: “Trobo que és el final més adequat per aquesta novel·la, ja que deixa una sensació ‘d’alleujament’. La història m’ha agradat. T’enganxa però tampoc massa, perquè en alguns moments es fa pesada. Crec que hi ha fragments que no són molt creïbles, però tot i així és una novel·la bona i entretinguda”. En Víctor Montoya admet que “el llibre m’ha enganxat molt, cosa que és difícil que em passi”. La Xana Álvarez també parla de les debilitats i les fortaleses del llibre en la seva conclusió: “El final m’ha impactat molt, tot m’ha començat a quadrar, però hi havia coses que no m’imaginava. La història m’ha semblat molt interessant des de diversos punts de vista, sobretot perquè hi havia aspectes de la narració que em cridaven l’atenció i després descobria que al final no tenien importància o estava equivocada i havia ‘sospitat’ de qui no devia”. Acabarem amb la opinió d’en Martí, que ens diu: “El final és sorprenent, però una mica impossible. El llibre explica una història molt commovedora. És fàcil d’entendre i té molta intriga”.

Els alumnes també havien de proposar preguntes adreçades a l’autor, com hem avançat unes línies enrere. Aquestes són algunes de les qüestions que van sorgir de les dues reunions:

Per què vas escollir aquest tema en concret? (Layla)

T’ha costat escriure el llibre o t’ha estat fàcil? (Yasmin)

T’agraden els missatges ocults? Per què et vas interessar per la literatura? (Michelangelo)

Mai has viscut una situació semblant? (Hanan)

On i quan se’t va ocórrer escriure aquesta novel·la? (Marc)

Escriuries una segona part d’aquest llibre? (Víctor)

Com se’t va acudir el nom de Noel? (Xana)

És una història real o tota basada en la imaginació? (Irina)

El nom dels personatges té algun significat per a tu? Com se’t va acudir el final? (Martí)

***

Per acabar, us deixem amb la cançó que la Yasmin Sgaier va proposar com a banda sonora de la novel·la. Esperem que aquest resum us hagi fet venir ganes de llegir el llibre, i que us agradi tant com a nosaltres. Fins aviat!

Incomplete, de Backstreet boys