martes, 12 de abril de 2016

CONCURS: DISSENY DEL LOGOTIP DEL CLUB DE LECTURA

Els departaments de Llengua i Literatura Catalana, Llengua i Literatura Castellana i Visual i Plàstica convoquem el concurs de creació del logotip del Club de Lectura de l’institut, que s'utilitzarà per identificar i promoure les activitats del Club.

BASES:

1.      Hi poden participar tots els alumnes matriculats a ESO, BTX i CF durant el curs 2015/16 a l’institut Cendrassos.

2.      Cal presentar les propostes sobre cartolina blanca o full de làmina en format Din A5: 15 x 21 cm.

3.      La tècnica és lliure, es pot realitzar tant manualment com mitjançant un programa informàtic (Gimp o Photoshop) o combinar els dos procediments. Només es poden utilitzar tres colors.

4.      A més del logotip hi ha de constar: “Club de lectura de l’INS Cendrassos”.

5.      El termini de recepció és del 29 de març al 8 d’abril. Les propostes es lliuraran a secretaria en un sobre on hi constaran nom, cognom, curs i grup de l’autor/a.

6.      Hi haurà una sola categoria i s’atorgarà un únic premi. El logotip guanyador serà el que s’utilitzarà en els documents del club de lectura i el que apareixerà a la web del centre.

7.      El premi consistirà en un xec per valor de 35 € per comprar llibres i material escolar en uns determinats establiments comercials de Figueres.

8.      El jurat estarà format per dos professors de dibuix i dos professors de llengua catalana i castellana. El veredicte es farà públic el dia 22 d’abril durant la celebració de Sant Jordi en la qual es lliuraran també els premis literaris.

Animeu-vos a participar-hi!!


"NOEL ET BUSCA", D’ÀNGEL BURGAS

El nou any va començar amb un llibre que no deixa ningú indiferent: es tracta de Noel et busca, d’Àngel Burgas. Tot seguit us oferim una fotografia de la portada, la fitxa tècnica i una sinopsi amb les dades argumentals que els alumnes coneixien abans de la lectura:




Fitxa tècnica de l’obra


Títol
 Noel et busca
Autor
Àngel Burgas
Editorial
La Galera
Data i lloc de publicació
2015 Barcelona


SINOPSI: L'Enric es desperta a l'hospital. No recorda gairebé res i només sent un dolor intens per tot el cos. Un desconegut afirma conèixer-lo i haver compartit pis amb ell. Però tot i la desorientació és capaç de detectar que alguna cosa no va a l'hora... si no, perquè hi ha d'haver vigilància policial a la porta de l'habitació? Perquè el desconegut li escriu una nota on diu: «Noel et busca»? Perquè li diuen que té petits senyals de cirurgia facial? Només els incomprensibles records que li retornen poden posar llum a totes aquestes incògnites abans que el passat no l'atrapi i l'engoleixi. (Extreta de la web de l’editorial)

***

Tot seguit, veurem com van desenvolupar-se les diferents sessions per nivells, tant en el grup de 1r d’ESO (a càrrec de la Marta Planells) com en el grup de 3r i 4rt (sota la guia de la Raquel Rojas). Comencem, doncs, amb el primer dels grups.

***
El grup de lectura de 1r d’ESO va reunir-se el 10 de febrer de 2016. En aquesta sessió del Club van participar un total d’onze alumnes. A la trobada es va compartir l’experiència d’aquesta lectura a partir d’una sèrie de qüestions: si els havia agradat, què els havia cridat més l’atenció, en què els havia fet pensar, què els havia quedat més gravat a la ment, què n’opinaven... El debat va ser extens i enriquidor. En general, el llibre els va sorprendre bastant, no els va deixar indiferents. Alguns el van trobar una mica fort de temàtica i de vocabulari, d’altres s’esperaven un final diferent, però a la gran majoria els va agradar, els havia”enganxat” i van passar una bona estona llegint-lo. Algunes de les curiositats que tenien eren com li havia sorgit la idea d’aquest llibre al seu autor, de si hi hauria una continuació i de si es portaria al cinema; potser hagués estat bé poder compartir aquesta trobada amb ell i així donar resposta a totes aquestes preguntes.

Un cop acabada la sessió es va repartir, entre molta expectativa, el següent llibre, i es va posar data per a la propera reunió.

Alumnes de 1r d'ESO, durant la sessió del Club

***

Passem ara a parlar de la trobada del grup de 3r i 4rt d’ESO, moderat per la professora Raquel Rojas. Els alumnes van reunir-se en dues sessions breus: la primera, el 7 de març (amb 12 assistents), i la segona, el 14 de març (amb 16 assistents). El debat va ser molt enriquidor gràcies a la varietat de punts de vista. Prèviament, s’havia demanat als lectors una sèrie de qüestions: que proposessin un títol alternatiu per al llibre, que delimitessin el tema principal de la novel·la, que reflexionessin sobre els personatges i l’estil, que preparessin unes preguntes per a l’autor, que proposessin una banda sonora per al llibre i, finalment, que manifestessin la seva opinió personal de la manera més justificada que els fos possible.

El títol original de la novel·la (Noel et busca) va semblar encertat a la majoria dels assistents, amb valoracions de tota mena. Segons l’opinió de l’Ada Gorgot, és adient perquè crea expectatives en el lector i dóna una idea clara de l’estil i el to de l’obra. Per a la Yasmin Sgaier, el títol provoca curiositat i et deixa amb la intriga de saber qui és Noel i a qui busca. Segons la Xana Álvarez, el títol no s’entén fins que no has llegit gran part del llibre, per la qual cosa és molt escaient.

Alguns dels títols alternatius que van proposar els joves lectors van ser els següents:
            Amnèsia (Ada Gorgot).
            El error que cambió mi vida (Layla El Khchin).
            Tornar a viure per segon cop (Yasmin Sgaier).
            La dualitat de l’Enric (Michelangelo Pistone).
            El passat sempre torna (Hanan Haddouzi).
            Un passat amb amnèsia (Marc Palanqués).

Els lectors, com ja s’ha dit, també havien de reflexionar sobre el tema o temes centrals de llibre, i sobre el missatge que n’havien extret després de la lectura. L’Ada va parlar del tema de la venjança, va destacar que l’obra reflecteix un conflicte entre el protagonista i els seus records, i va destacar que el missatge de l’obra era “que no hem de confiar en tothom, ja que qualsevol persona podria trair-nos”. Per a la Layla, en canvi, el tema més important és el de l’amistat, i el missatge que en destacaria és que els errors que cometem quan som petits poden fer que ens en penedim durant tota la nostra vida. Al parer de la Manal El Ajouri, el llibre parla de com les persones canvien, i ens mostra que aquest canvi pot ser a millor o a pitjor; la Beth Serra i la Mariona Alaminos també van destacar que l’obra ens ensenya que les males persones poden tornar-se bones, i a l’inrevés. La Yasmin, al seu torn, va exposar que, segons el llibre, els bons no són tan bons ni els dolents tan dolents. En Michelangelo Pistone, d’altra banda, va parlar de la dualitat de les persones com a tema principal i del conflicte entre els personatges i el seu entorn per culpa del passat, un conflicte que ens mostra que tots podem canviar. En això va coincidir amb la Laia Carbonell i en Víctor Montoya. Segons la Xana Álvarez, els temes són plurals: l’amor, el misteri, la sinceritat i la confiança; la Hanan Haddouzi hi afegiria la mort i l’amistat, i que el llibre ens ensenya que mai podrem oblidar els errors comesos. Molt similar va ser l’opinió d’en Marc, que pensava que el tema bàsic és la necessitat d’oblidar el passat, de tenir coratge davant la incertesa i de perdonar els errors. La Irina, en canvi, va centrar-se en un sol tema: els records, i també en el missatge que ens diu que tots ens hem d’ajudar i reconèixer els errors del passat.

A continuació, els lectors van manifestar les seves opinions sobre els personatges, l’argument i l’estil. L’Ada va destacar que el protagonista canvia i evoluciona molt al llarg de la història; en general, per a ella tots els personatges són creïbles, estan ben caracteritzats i presenten reaccions lògiques. També va destacar que el narrador, en tant que personatge, no és gens de fiar, ja que ni tan sols sap qui és ell mateix. L’estil, finalment, va semblar-li senzill, molt narratiu i entenedor. La Beth va destacar també la versemblança dels personatges. La Layla, per la seva banda, va parlar de diferents moments “crítics” i emocionants de l’argument i va afirmar que l’estil li havia semblat senzill i fins i tot vulgar en alguns diàlegs. En Marc també opinava que l’estil és senzill, però que en determinats moments (sobretot al final) hi havia un excés d’informació que feia que el llibre fos més difícil de seguir. En opinió de l’Ana Pérez, els diàlegs són un encert, ja que contenen la informació justa per mantenir la intriga en tot moment.

A grans trets, el llibre ha agradat molt i la seva lectura ha semblat molt plaent a tots els alumnes del grup. Així ho creia l’Ada, que va manifestar: “El llibre m’ha agradat, la intriga ha durat tota la història fins al final. Se li pot treure molt de suc, té molts detalls, i probablement amb una segona lectura se’n veurien més”. Coincideix, com veurem, amb la Layla, que deia: “M’ha agradat molt la novel·la. Els personatges m’han semblat simpàtics, m’he pogut familiaritzar ràpidament amb ells. Les situacions són interessants i curioses. No hi ha cap fragment que sigui poc interessant”. La Laia Carbonell, a més, afegia: “El llibre m’ha agradat perquè tracta temes dels quals ningú vol parlar però sentim contínuament a les notícies.” La Manal tenia una opinió similar, tot i que no li havia agradat el final.

I és que el desenllaç de l’obra potser és l’aspecte de la novel·la que més crítiques ha rebut: va agradar per inesperat i sorprenent, però molts l’haguessin canviat per la seva duresa i perquè, com deia la Laia Carbonell, “és massa de pel·lícula, es basa en la casualitat”. La Yasmin era de la mateixa opinió, però matisava: “Tot i que em recorda a les típiques pel·lícules on et despertes en estat de shock després d’un accident, m’ha agradat perquè és fàcil d’entendre i ha sabut mantenir la intriga”. Molt similar és la opinió de la Hanan: “No m’ha agradat gaire el final, tot i que hi ha personatges que m’han semblat simpàtics i han aconseguit que estigués entretinguda fins al final”. En canvi, altres lectors es mostraven encantats amb el desenllaç. Era el cas de la Beth i també del Michelangelo Pistone, que deia: “El final és molt sorprenent. Deixa la sensació de voler participar en el propi text. El text m’ha agradat molt perquè en cada capítol la història es tornava més complexa i emocionant. És fàcil d’entendre. Ha mantingut l’interès fins al final”. L’opinió d’en Marc és ambivalent: “Trobo que és el final més adequat per aquesta novel·la, ja que deixa una sensació ‘d’alleujament’. La història m’ha agradat. T’enganxa però tampoc massa, perquè en alguns moments es fa pesada. Crec que hi ha fragments que no són molt creïbles, però tot i així és una novel·la bona i entretinguda”. En Víctor Montoya admet que “el llibre m’ha enganxat molt, cosa que és difícil que em passi”. La Xana Álvarez també parla de les debilitats i les fortaleses del llibre en la seva conclusió: “El final m’ha impactat molt, tot m’ha començat a quadrar, però hi havia coses que no m’imaginava. La història m’ha semblat molt interessant des de diversos punts de vista, sobretot perquè hi havia aspectes de la narració que em cridaven l’atenció i després descobria que al final no tenien importància o estava equivocada i havia ‘sospitat’ de qui no devia”. Acabarem amb la opinió d’en Martí, que ens diu: “El final és sorprenent, però una mica impossible. El llibre explica una història molt commovedora. És fàcil d’entendre i té molta intriga”.

Els alumnes també havien de proposar preguntes adreçades a l’autor, com hem avançat unes línies enrere. Aquestes són algunes de les qüestions que van sorgir de les dues reunions:

Per què vas escollir aquest tema en concret? (Layla)
T’ha costat escriure el llibre o t’ha estat fàcil? (Yasmin)
T’agraden els missatges ocults? Per què et vas interessar per la literatura? (Michelangelo)
Mai has viscut una situació semblant? (Hanan)
On i quan se’t va ocórrer escriure aquesta novel·la? (Marc)
Escriuries una segona part d’aquest llibre? (Víctor)
Com se’t va acudir el nom de Noel? (Xana)
És una història real o tota basada en la imaginació? (Irina)
El nom dels personatges té algun significat per a tu? Com se’t va acudir el final? (Martí)

***

Per acabar, us deixem amb la cançó que la Yasmin Sgaier va proposar com a banda sonora de la novel·la. Esperem que aquest resum us hagi fet venir ganes de llegir el llibre, i que us agradi tant com a nosaltres. Fins aviat!


Incomplete, de Backstreet boys

"LA BALADA DEL FUNICULAR MINER", DE P.J. HERNÁNDEZ

Aquesta novel·la de P.J. Hernández ha protagonitzat algunes de les primeres sessions del nostre Club, ja que que per ara l’han llegit tant els alumnes de 2n d’ESO (liderats per l’Ángel Rico) com els de 3r i 4rt (guiats per la Raquel Rojas). Per tal de fer-vos cinc cèntims de les reunions, primer parlarem de les reaccions en el grup de 2n d’ESO i, tot seguit, de com va ser acollida pels lectors del grup de 3r i 4rt. Som-hi!
***
Fitxa tècnica de l’obra

Títol
La balada del funicular miner
Autor
Pau J. Hernández
Editorial
Cruïlla
Data i lloc de publicació
Octubre 2013, Barcelona




SINOPSI: L’Alda arriba com a professora de matemàtiques a la vall de Tamasca, una zona d’alta muntanya on les comunicacions a l’hivern són tan difícils que obliguen l’institut i l’escola a disposar d’un internat per als alumnes dels veïnats d’accés més difícil. Arrossega un enigmàtic passat del qual no vol parlar amb ningú i que li ha deixat com a seqüel·la una greu coixesa. Allà, a l’ombra del vell funicular miner que domina la vall, haurà d’iniciar una nova vida. Però això no és tot: entre els seus alumnes hi ha la Mei, arribada amb la seva mare des de la ciutat fa poc temps, fascinada amb les històries de licantrops i de qui la vella trementinaire Agneta diu que és néta i besnéta de bruixa. És casualitat que just ara es comenci a parlar d’una misteriosa bèstia sanguinària que ronda la vall a les nits? Qui és el rus enigmàtic que viu al castell del turó? I, sobretot, què és el més horrible que li pot passar a una parella d’adolescents enamorats? (extreta de la web de l’editorial)

***

El grup dirigit per l’Ángel Rico estava format per 8 alumnes, la majoria dels quals eren noies. Un cop llegida la novel·la, van trobar-se el dijous 17 de març després de dinar, i la sessió va durar una hora. El professor va demanar als joves lectors que valoressin la novel·la de manera general. Tot seguit, es va treballar el tipus de narrador i l’estructura de l’obra. Amb l’ajuda del professor, els estudiants van aclarir els dubtes que els havien sorgit, i es van repassar els temes més destacats de l’obra, així com els personatges i els passatges més interessants del llibre. Després d’aquesta sessió distesa i agradable, els alumnes van retornar els seus exemplars, i el professor va repartir la lectura següent i van fixar una data per a la propera reunió.

La valoració de la sessió ha estat prou positiva. Cinc dels vuit participants no havien pogut llegir la novel·la sencera per diversos motius, però aquells que sí l’havien llegit (tota o gairebé) van manifestar que els havia agradat. Els qui havien abandonat la lectura, segons van explicar, van fer-ho per les dificultats de comprensió i per la complexitat de les diferents trames del llibre. Els que van continuar, van fer-ho perquè la intriga els empenyia a continuar llegint. En general, l’inici de l’obra no va semblar-los atractiu, ja que era molt similar a la primera lectura del Club (Ullals), tant per la geografia com per la presència predominant d’un animal salvatge. Els personatges que van tenir més acollida van ser l’Alda (protagonista enigmàtica) i la Mei (amb la qual els alumnes van sentir-se identificats).

Alumnes de 2n d’ESO, arribant a la reunió del Club.

Passem tot seguit a parlar de les sessions de 3r i 4rt, dirigides per la Raquel Rojas. La primera sessió va tenir lloc l’11 de gener de 2016, i va comptar amb 13 assistents, mentre que a la segona, celebrada el 18 de gener, van assistir-hi 11 estudiants. La majoria va coincidir en què el text era fàcil d’entendre, que destacava per la seva senzillesa i que el final era sorprenent i inesperat. Respecte a les opinions dels alumnes, en concret sobre els personatges, la Beth Serra va afirmar que tots li havien caigut bé; com va dir la Hanan Haddouzi, són personatges creïbles, ben caracteritzats, i amb reaccions lògiques. La Irina Sikora, al seu torn, va defensar que “hi ha personatges que al principi de la història sembla que no tenen res a veure, però al final descobrim que sí. M’ha semblat divertida la relació que s’estableix entre els protagonistes.” Quant a l’argument, tots els alumnes coincidien en què l’autor va saber mantenir la intriga fins al final de l’obra. Per a la Laia Carbonell, el més interessant i sorprenent era, sens dubte, el final. La Manal afirmava que l’autor havia aconseguit mantenir la tensió de manera força constant, i no va semblar-li mala idea que el llibre es proposés com a lectura obligatòria a classe. Per la seva banda, en Martí Cortada va opinar que, tot i que el títol no era gens provocador, el disseny de la portada i, sobretot, l’argument, ho eren molt: “Hi ha parts de tensió increïblement interessants, que no podies parar de llegir. L’autor ha pogut mantenir la intriga fins als dos últims capítols i amaga un conflicte que sorgeix al penúltim capítol. Els quatre últims capítols són els més interessants.” En Michelangelo Pistone va comentar que l’autor havia sabut com fer que els moments més avorrits de llegir es tornessin els que més agradaven, i que el final va ser molt més sorprenent del que s’hauria imaginat. Però no tot van ser elogis: per exemple, l’Ana Pérez en va fer una valoració positiva, però també va destacar que algunes parts se li havien fet llargues, i la Beth Serra considerava que es podrien introduir millores en l’argument.

Com a conclusió de les valoracions dels alumnes sobre aquesta novel·la, hem escollit les paraules del Marc Palanqués: “Es tracta d’una història d’amor, amistat i coratge, que ens fa veure que és important explicar sense pors el passat. Té un lèxic entenedor i col·loquial en alguns diàlegs. Utilitza diàlegs, descripcions molt detallades i narracions encisadores. És fàcil d’entendre. La història m’ha agradat, perquè és original, m’ha semblat fàcil de llegir i tots els personatges m’han caigut simpàtics. En general tot ho he trobat entretingut, malgrat el títol i que algunes descripcions són una mica avorrides”.

Alumnes de 3r i 4t d’ESO, un cop acabada la reunió.

Abans de la lectura, la professora Raquel Rojas va proposar als alumnes que pensessin preguntes que li farien a l’autor en cas que tinguessin l’oportunitat. Vet aquí algunes d’aquestes qüestions:
  • Com se’t va acudir la idea per fer la novel·la? (Beth) 
  • Els noms que fas servir a la novel·la són de persones que coneixes? Existeix el lloc on transcorre la història? (Martí) 
  • Per què has triat aquest lloc com a escena principal? (Irina)
  • Hi haurà continuació? (Irina i Michelangelo) 
  • Has passat per algun moment similar als que s’expliquen a la novel·la? (Aniol) 
  • Quant de temps vas trigar en escriure la història? (Hanan) 
  • T’has basat en una història real? Per què has volgut que un animal sigui un personatge de la història? (Xana) 
  • Com saps tant d’armes? Te n’has informat abans d’escriure la novel·la? Quan i on se’t va ocórrer escriure aquesta obra? (Marc)

També es va plantejar als alumnes que triessin cançons que, segons la seva opinió, fossin una bona banda sonora per a tota la novel·la o per alguns dels seus moments principals. Us deixem algunes de les cançons triades:



Make me wanna die, The Pretty Reckless (triada per la Beth Serra, pels moments misteriosos)


I know what you did last summer, Shawn Mendes i Camila Cabello (triada per la Beth Serra, com a cançó principal pels moments tensos d’intriga amorosa)



River flow in you, Yiruma (triada per la Xana Àlvarez, pels moments més tranquils d’intriga amorosa)

***


Esperem que aquest resum les sessions dedicades a La balada del funicular miner us hagi agradat i us hàgiu engrescat per apuntar-vos a sessions futures del nostre Club de Lectura.

lunes, 11 de abril de 2016

Entrevista i presentació del Club de Lectura

Els alumnes que cursen l’assignatura dedicada a la Revista El Suro van fer una entrevista als professors responsables del Club de Lectura. Tot seguit, us oferim el seu article tal com apareixerà publicat a la revista de l’institut. Aquesta ens ha semblat una manera original i curiosa de presentar-vos el Club de Lectura. Esperem que us agradi.
* * *
El Club de Lectura d'aquest any està format per tres grups. Els professors responsables són: la Raquel Rojas, del grup de 3r i 4t d’ESO; l’Àngel Rico, del grup de 2n d’ESO, i la Marta Planells, del grup de 1r d’ESO.
Hem entrevistat als tres professors del Club de lectura per saber les últimes novetats i conèixer com funciona el club. Ens han explicat moltes coses.
La professora Raquel Rojas ens ha parlat del club en general i del seu grup en concret:

  Pregunta: Des de quan es fa el Club de lectura?
  Resposta: Des de l'any passat.
  P: Quants alumnes s’han apuntat al teu grup?
  R: Setze alumnes.
  P: Quin/s llibre/s teniu programats llegir?
  R: La balada del funicular miner de P. J. Hernández, Noel et busca d’Àngel Burgas i Ullals de Salvador Macip i Sebastià Roig. Hem programat també la lectura de Kaliman en Jericó, d'Àngel Burgas, perquè amb altres instituts de la comarca farem la sessió del club en companyia de l'autor.
  P: Quins dies i a quines hores el feu?
  R: El grup de segon cicle es reuneix els dilluns a l'hora del pati. Normalment són dues sessions per lectura.
  P: Com es poden apuntar els alumnes al club? Es poden apuntar encara que hagi començat?
  R: Dient-li al tutor. Es poden apuntar sempre que vulguin. Els responsables del club de lectura els informaran sobre les condicions.
  P: Què destacaries del Club de lectura?
  R: És per a alumnes a qui els agradi llegir i conèixer nous llibres. Els alumnes passen una bona estona comentant les lectures i poden coincidir amb companys d’altres classes.
El professor Àngel Rico ens ha parlat del seu grup de lectura. Hi participen deu alumnes de 2n d'ESO i ja s'han reunit una hora a la tarda per parlar de la lectura Ullals:

La professora Marta Planells ens ha parlat també del club i del seu grup en concret:
Pregunta: Quants alumnes s’han apuntat al club de lectura?
Resposta: Onze de 1r d’ESO.
P: Tenen vergonya a l’hora de llegir en veu alta o a preguntar dubtes?
R: En principi sí perquè no es coneixien, però cada vegada menys.
P: Quin llibre esteu llegint aquest segon trimestre?
R: Ullals.
P: Quants llibres llegiu per trimestre?
R: Un cada trimestre.
P: Tenen molt d’interès a llegir?
R: Sí, vénen perquè realment els agrada llegir.