Aquesta novel·la de P.J. Hernández ha protagonitzat algunes de les primeres
sessions del nostre Club, ja que que per ara l’han llegit tant els alumnes de
2n d’ESO (liderats per l’Ángel Rico) com els de 3r i 4rt (guiats per la Raquel
Rojas). Per tal de fer-vos cinc cèntims de les reunions, primer parlarem de les
reaccions en el grup de 2n d’ESO i, tot seguit, de com va ser acollida pels
lectors del grup de 3r i 4rt. Som-hi!
***
Fitxa tècnica de l’obra
Títol
|
La
balada del funicular miner
|
Autor
|
Pau J. Hernández
|
Editorial
|
Cruïlla
|
Data i lloc de publicació
|
Octubre 2013, Barcelona
|
SINOPSI: L’Alda arriba com a professora de matemàtiques a la
vall de Tamasca, una zona d’alta muntanya on les comunicacions a l’hivern són
tan difícils que obliguen l’institut i l’escola a disposar d’un internat per
als alumnes dels veïnats d’accés més difícil. Arrossega un enigmàtic passat del
qual no vol parlar amb ningú i que li ha deixat com a seqüel·la una greu
coixesa. Allà, a l’ombra del vell funicular miner que domina la vall, haurà
d’iniciar una nova vida. Però això no és tot: entre els seus alumnes hi ha la
Mei, arribada amb la seva mare des de la ciutat fa poc temps, fascinada amb les
històries de licantrops i de qui la vella trementinaire Agneta diu que és néta
i besnéta de bruixa. És casualitat que just ara es comenci a parlar d’una
misteriosa bèstia sanguinària que ronda la vall a les nits? Qui és el rus
enigmàtic que viu al castell del turó? I, sobretot, què és el més horrible que
li pot passar a una parella d’adolescents enamorats? (extreta de la web de
l’editorial)
***
El grup dirigit per l’Ángel Rico estava format per 8 alumnes, la majoria
dels quals eren noies. Un cop llegida la novel·la, van trobar-se el dijous 17
de març després de dinar, i la sessió va durar una hora. El professor va
demanar als joves lectors que valoressin la novel·la de manera general. Tot
seguit, es va treballar el tipus de narrador i l’estructura de l’obra. Amb
l’ajuda del professor, els estudiants van aclarir els dubtes que els havien
sorgit, i es van repassar els temes més destacats de l’obra, així com els
personatges i els passatges més interessants del llibre. Després d’aquesta
sessió distesa i agradable, els alumnes van retornar els seus exemplars, i el
professor va repartir la lectura següent i van fixar una data per a la propera reunió.
La valoració de la sessió ha estat prou positiva. Cinc dels vuit
participants no havien pogut llegir la novel·la sencera per diversos motius,
però aquells que sí l’havien llegit (tota o gairebé) van manifestar que els
havia agradat. Els qui havien abandonat la lectura, segons van explicar, van
fer-ho per les dificultats de comprensió i per la complexitat de les diferents
trames del llibre. Els que van continuar, van fer-ho perquè la intriga els
empenyia a continuar llegint. En general, l’inici de l’obra no va semblar-los
atractiu, ja que era molt similar a la primera lectura del Club (Ullals), tant per la geografia com per
la presència predominant d’un animal salvatge. Els personatges que van tenir
més acollida van ser l’Alda (protagonista enigmàtica) i la Mei (amb la qual els
alumnes van sentir-se identificats).
Alumnes de 2n d’ESO, arribant a la reunió del Club. |
Passem tot seguit a parlar de les sessions de 3r i 4rt, dirigides per la Raquel
Rojas. La primera sessió va tenir lloc l’11 de gener de 2016, i va comptar amb
13 assistents, mentre que a la segona, celebrada el 18 de gener, van
assistir-hi 11 estudiants. La majoria va coincidir en què el text era fàcil
d’entendre, que destacava per la seva senzillesa i que el final era sorprenent
i inesperat. Respecte a les opinions dels alumnes, en concret sobre els
personatges, la Beth Serra va afirmar que tots li havien caigut bé; com va dir
la Hanan Haddouzi, són personatges creïbles, ben caracteritzats, i amb
reaccions lògiques. La Irina Sikora, al seu torn, va defensar que “hi ha
personatges que al principi de la història sembla que no tenen res a veure,
però al final descobrim que sí. M’ha semblat divertida la relació que
s’estableix entre els protagonistes.” Quant a l’argument, tots els alumnes
coincidien en què l’autor va saber mantenir la intriga fins al final de l’obra.
Per a la Laia Carbonell, el més interessant i sorprenent era, sens dubte, el
final. La Manal afirmava que l’autor havia aconseguit mantenir la tensió de
manera força constant, i no va semblar-li mala idea que el llibre es proposés
com a lectura obligatòria a classe. Per la seva banda, en Martí Cortada va
opinar que, tot i que el títol no era gens provocador, el disseny de la portada
i, sobretot, l’argument, ho eren molt: “Hi ha parts de tensió increïblement interessants,
que no podies parar de llegir. L’autor ha pogut mantenir la intriga fins als
dos últims capítols i amaga un conflicte que sorgeix al penúltim capítol. Els
quatre últims capítols són els més interessants.” En Michelangelo Pistone va
comentar que l’autor havia sabut com fer que els moments més avorrits de llegir
es tornessin els que més agradaven, i que el final va ser molt més sorprenent
del que s’hauria imaginat. Però no tot van ser elogis: per exemple, l’Ana Pérez
en va fer una valoració positiva, però també va destacar que algunes parts se
li havien fet llargues, i la Beth Serra considerava que es podrien introduir
millores en l’argument.
Com a conclusió de les valoracions dels alumnes sobre aquesta novel·la, hem
escollit les paraules del Marc Palanqués: “Es tracta d’una història d’amor,
amistat i coratge, que ens fa veure que és important explicar sense pors el
passat. Té un lèxic entenedor i col·loquial en alguns diàlegs. Utilitza
diàlegs, descripcions molt detallades i narracions encisadores. És fàcil
d’entendre. La història m’ha agradat, perquè és original, m’ha semblat fàcil de
llegir i tots els personatges m’han caigut simpàtics. En general tot ho he
trobat entretingut, malgrat el títol i que algunes descripcions són una mica
avorrides”.
Alumnes de 3r i 4t d’ESO, un cop acabada la reunió. |
Abans de la lectura, la professora Raquel Rojas va proposar als alumnes que
pensessin preguntes que li farien a l’autor en cas que tinguessin
l’oportunitat. Vet aquí algunes d’aquestes qüestions:
- Com se’t va acudir la idea per fer la novel·la? (Beth)
- Els noms que fas servir a la novel·la són de persones que coneixes? Existeix el lloc on transcorre la història? (Martí)
- Per què has triat aquest lloc com a escena principal? (Irina)
- Hi haurà continuació? (Irina i Michelangelo)
- Has passat per algun moment similar als que s’expliquen a la novel·la? (Aniol)
- Quant de temps vas trigar en escriure la història? (Hanan)
- T’has basat en una història real? Per què has volgut que un animal sigui un personatge de la història? (Xana)
- Com saps tant d’armes? Te n’has informat abans d’escriure la novel·la? Quan i on se’t va ocórrer escriure aquesta obra? (Marc)
També es va plantejar als alumnes que triessin cançons que, segons la seva
opinió, fossin una bona banda sonora per a tota la novel·la o per alguns dels
seus moments principals. Us deixem algunes de les cançons triades:
Make me wanna die, The Pretty Reckless (triada per la Beth Serra, pels moments misteriosos)
I know what you did last summer, Shawn Mendes i Camila Cabello (triada per la Beth Serra, com a cançó principal pels moments tensos d’intriga amorosa)
River flow in you, Yiruma (triada per la Xana Àlvarez, pels moments més tranquils d’intriga amorosa)
***
Esperem que
aquest resum les sessions dedicades a La
balada del funicular miner us hagi agradat i us hàgiu engrescat per
apuntar-vos a sessions futures del nostre Club de Lectura.
tremenda mierda
ResponderEliminar