Els departaments de Llengua i Literatura Catalana, Llengua i
Literatura Castellana i Visual i Plàstica convoquem el concurs de creació del
logotip del Club de Lectura de l’institut, que s'utilitzarà per identificar i
promoure les activitats del Club.
BASES:
1.Hi poden participar tots els
alumnes matriculats a ESO, BTX i CF durant el curs 2015/16 a l’institut Cendrassos.
2.Cal presentar les propostes sobre cartolina blanca o full de
làmina en format Din A5: 15 x 21 cm.
3.La tècnica és lliure, es pot
realitzar tant manualment com mitjançant un programa informàtic (Gimp o
Photoshop) o combinar els dos procediments. Només es poden utilitzar tres colors.
4.A més del logotip hi ha de
constar: “Club de lectura de l’INS Cendrassos”.
5.El termini de recepció és del
29 de març al 8 d’abril. Les
propostes es lliuraran a secretaria en un sobre on hi constaran nom, cognom, curs i grup de l’autor/a.
6.Hi haurà una sola categoria i
s’atorgarà un únic premi. El logotip guanyador serà el que s’utilitzarà en els
documents del club de lectura i el que apareixerà a la web del centre.
7.El premi consistirà en un xec
per valor de 35 € per comprar
llibres i material escolar en uns determinats establiments comercials de
Figueres.
8.El jurat estarà format per
dos professors de dibuix i dos professors de llengua catalana i castellana. El
veredicte es farà públic el dia 22
d’abril durant la celebració de Sant Jordi en la qual es lliuraran també
els premis literaris.
El
nou any va començar amb un llibre que no deixa ningú indiferent: es tracta de Noel et busca, d’Àngel Burgas. Tot
seguit us oferim una fotografia de la portada, la fitxa tècnica i una sinopsi
amb les dades argumentals que els alumnes coneixien abans de la lectura:
Fitxa tècnica de
l’obra
Títol
Noel et busca
Autor
Àngel Burgas
Editorial
La Galera
Data i lloc de publicació
2015 Barcelona
SINOPSI: L'Enric es desperta a l'hospital.
No recorda gairebé res i només sent un dolor intens per tot el cos. Un
desconegut afirma conèixer-lo i haver compartit pis amb ell. Però tot i la
desorientació és capaç de detectar que alguna cosa no va a l'hora... si no,
perquè hi ha d'haver vigilància policial a la porta de l'habitació? Perquè el
desconegut li escriu una nota on diu: «Noel et busca»? Perquè li diuen que té
petits senyals de cirurgia facial? Només els incomprensibles records que li
retornen poden posar llum a totes aquestes incògnites abans que el passat no
l'atrapi i l'engoleixi. (Extreta de la web de l’editorial)
***
Tot
seguit, veurem com van desenvolupar-se les diferents sessions per nivells, tant
en el grup de 1r d’ESO (a càrrec de la Marta Planells) com en el grup de 3r i
4rt (sota la guia de la Raquel Rojas). Comencem, doncs, amb el primer dels
grups.
***
El
grup de lectura de 1r d’ESO va reunir-se el 10 de febrer de 2016. En aquesta
sessió del Club van participar un total d’onze alumnes. A la trobada es va
compartir l’experiència d’aquesta lectura a partir d’una sèrie de qüestions: si
els havia agradat, què els havia cridat més l’atenció, en què els havia fet
pensar, què els havia quedat més gravat a la ment, què n’opinaven... El debat
va ser extens i enriquidor. En general, el llibre els va sorprendre bastant, no
els va deixar indiferents. Alguns el van trobar una mica fort de temàtica i de
vocabulari, d’altres s’esperaven un final diferent, però a la gran majoria els
va agradar, els havia”enganxat” i van passar una bona estona llegint-lo.
Algunes de les curiositats que tenien eren com li havia sorgit la idea d’aquest
llibre al seu autor, de si hi hauria una continuació i de si es portaria al
cinema; potser hagués estat bé poder compartir aquesta trobada amb ell i així
donar resposta a totes aquestes preguntes.
Un
cop acabada la sessió es va repartir, entre molta expectativa, el següent
llibre, i es va posar data per a la propera reunió.
Alumnes de 1r d'ESO, durant la sessió del Club
***
Passem ara a parlar de la trobada
del grup de 3r i 4rt d’ESO, moderat per la professora Raquel Rojas. Els alumnes
van reunir-se en dues sessions breus: la primera, el 7 de març (amb 12
assistents), i la segona, el 14 de març (amb 16 assistents). El debat va ser
molt enriquidor gràcies a la varietat de punts de vista. Prèviament, s’havia
demanat als lectors una sèrie de qüestions: que proposessin un títol alternatiu
per al llibre, que delimitessin el tema principal de la novel·la, que
reflexionessin sobre els personatges i l’estil, que preparessin unes preguntes
per a l’autor, que proposessin una banda sonora per al llibre i, finalment, que
manifestessin la seva opinió personal de la manera més justificada que els fos
possible.
El títol original de la novel·la (Noel et busca) va semblar encertat a la
majoria dels assistents, amb valoracions de tota mena. Segons l’opinió de l’Ada
Gorgot, és adient perquè crea expectatives en el lector i dóna una idea clara
de l’estil i el to de l’obra. Per a la Yasmin Sgaier, el títol provoca curiositat i et
deixa amb la intriga de saber qui és Noel i a qui busca. Segons
la Xana Álvarez, el
títol no s’entén fins que no has llegit gran part del llibre, per la qual cosa
és molt escaient.
Alguns dels títols alternatius que van proposar els joves lectors van ser
els següents:
Amnèsia (Ada Gorgot).
El
error que cambió mi vida (Layla El Khchin).
Tornar
a viure per segon cop (Yasmin Sgaier).
La
dualitat de l’Enric (Michelangelo Pistone).
El
passat sempre torna (Hanan Haddouzi).
Un
passat amb amnèsia (Marc Palanqués).
Els lectors, com ja s’ha dit, també havien de reflexionar sobre el tema o
temes centrals de llibre, i sobre el missatge que n’havien extret després de la
lectura. L’Ada va parlar del tema de la venjança, va destacar que l’obra
reflecteix un conflicte entre el protagonista i els seus records, i va destacar
que el missatge de l’obra era “que no hem de confiar en tothom, ja que
qualsevol persona podria trair-nos”. Per a la Layla, en canvi, el tema més
important és el de l’amistat, i el missatge que en destacaria és que els errors
que cometem quan som petits poden fer que ens en penedim durant tota la nostra
vida. Al parer de la Manal El Ajouri, el llibre parla de com les persones
canvien, i ens mostra que aquest canvi pot ser a millor o a pitjor; la Beth
Serra i la Mariona Alaminos també van destacar que l’obra ens ensenya que les
males persones poden tornar-se bones, i a l’inrevés. La Yasmin, al seu torn, va
exposar que, segons el llibre, els bons no són tan bons ni els dolents tan
dolents. En Michelangelo Pistone, d’altra banda, va parlar de la dualitat de
les persones com a tema principal i del conflicte entre els personatges i el
seu entorn per culpa del passat, un conflicte que ens mostra que tots podem canviar.
En això va coincidir amb la Laia Carbonell i en Víctor Montoya. Segons la Xana
Álvarez, els temes són plurals: l’amor, el misteri, la sinceritat i la
confiança; la Hanan Haddouzi hi afegiria la mort i l’amistat, i que el llibre
ens ensenya que mai podrem oblidar els errors comesos. Molt similar va ser
l’opinió d’en Marc, que pensava que el tema bàsic és la necessitat d’oblidar el
passat, de tenir coratge davant la incertesa i de perdonar els errors. La
Irina, en canvi, va centrar-se en un sol tema: els records, i també en el
missatge que ens diu que tots ens hem d’ajudar i reconèixer els errors del
passat.
A continuació, els lectors van manifestar les seves opinions sobre els
personatges, l’argument i l’estil. L’Ada va destacar que el protagonista canvia
i evoluciona molt al llarg de la història; en general, per a ella tots els
personatges són creïbles, estan ben caracteritzats i presenten reaccions
lògiques. També va destacar que el narrador, en tant que personatge, no és gens
de fiar, ja que ni tan sols sap qui és ell mateix. L’estil, finalment, va
semblar-li senzill, molt narratiu i entenedor. La Beth va destacar també la
versemblança dels personatges. La Layla, per la seva banda, va parlar de
diferents moments “crítics” i emocionants de l’argument i va afirmar que l’estil
li havia semblat senzill i fins i tot vulgar en alguns diàlegs. En Marc també
opinava que l’estil és senzill, però que en determinats moments (sobretot al
final) hi havia un excés d’informació que feia que el llibre fos més difícil de
seguir. En opinió de l’Ana Pérez, els diàlegs són un encert, ja que contenen la
informació justa per mantenir la intriga en tot moment.
A grans trets, el llibre ha agradat molt i la seva lectura ha semblat
molt plaent a tots els alumnes del grup. Així ho creia l’Ada, que va manifestar:
“El llibre m’ha agradat, la intriga ha durat tota la història fins al final. Se
li pot treure molt de suc, té molts detalls, i probablement amb una segona
lectura se’n veurien més”. Coincideix, com veurem, amb la Layla, que deia:
“M’ha agradat molt la novel·la. Els personatges m’han semblat simpàtics, m’he
pogut familiaritzar ràpidament amb ells. Les situacions són interessants i
curioses. No hi ha cap fragment que sigui poc interessant”. La Laia Carbonell,
a més, afegia: “El llibre m’ha agradat perquè tracta temes dels quals ningú vol
parlar però sentim contínuament a les notícies.” La Manal tenia una opinió
similar, tot i que no li havia agradat el final.
I és que el desenllaç de l’obra potser és l’aspecte de la novel·la que
més crítiques ha rebut: va agradar per inesperat i sorprenent, però molts
l’haguessin canviat per la seva duresa i perquè, com deia la Laia Carbonell, “és
massa de pel·lícula, es basa en la casualitat”. La Yasmin era de la mateixa
opinió, però matisava: “Tot i que em
recorda a les típiques pel·lícules on et despertes en estat de shock després
d’un accident, m’ha agradat perquè és fàcil d’entendre i ha sabut mantenir la
intriga”. Molt similar és la opinió de la Hanan: “No m’ha agradat gaire el final,
tot i que hi ha personatges que m’han semblat simpàtics i han aconseguit que
estigués entretinguda fins al final”. En canvi, altres lectors es mostraven
encantats amb el desenllaç. Era el cas de la Beth i també del Michelangelo
Pistone, que deia: “El final és molt sorprenent. Deixa la sensació de voler
participar en el propi text. El text m’ha agradat molt perquè en cada capítol
la història es tornava més complexa i emocionant. És fàcil d’entendre. Ha
mantingut l’interès fins al final”. L’opinió d’en Marc és ambivalent: “Trobo
que és el final més adequat per aquesta novel·la, ja que deixa una sensació
‘d’alleujament’. La història m’ha agradat. T’enganxa però tampoc massa, perquè
en alguns moments es fa pesada. Crec que hi ha fragments que no són molt creïbles,
però tot i així és una novel·la bona i entretinguda”. En Víctor Montoya admet
que “el llibre m’ha enganxat molt, cosa que és difícil que em passi”. La Xana Álvarez
també parla de les debilitats i les fortaleses del llibre en la seva conclusió:
“El final m’ha impactat molt, tot m’ha començat a quadrar, però hi havia coses
que no m’imaginava. La història m’ha semblat molt interessant des de diversos
punts de vista, sobretot perquè hi havia aspectes de la narració que em
cridaven l’atenció i després descobria que al final no tenien importància o
estava equivocada i havia ‘sospitat’ de qui no devia”. Acabarem amb la opinió
d’en Martí, que ens diu: “El final és sorprenent, però una mica impossible. El
llibre explica una història molt commovedora. És fàcil d’entendre i té molta
intriga”.
Els alumnes també havien de proposar preguntes adreçades a l’autor, com
hem avançat unes línies enrere. Aquestes són algunes de les qüestions que van sorgir
de les dues reunions:
Per què vas escollir aquest tema en concret? (Layla)
T’ha costat escriure el llibre o t’ha estat fàcil? (Yasmin)
T’agraden els missatges ocults? Per què et vas interessar per
la literatura? (Michelangelo)
Mai has viscut una situació semblant? (Hanan)
On i quan se’t va ocórrer escriure aquesta novel·la? (Marc)
Escriuries una segona part d’aquest llibre? (Víctor)
Com se’t va acudir el nom de Noel? (Xana)
És una història real o tota basada en la imaginació? (Irina)
El nom dels personatges té algun significat per a tu? Com
se’t va acudir el final? (Martí)
***
Per acabar, us deixem amb la cançó que la Yasmin Sgaier va proposar com a
banda sonora de la novel·la. Esperem que aquest resum us hagi fet venir ganes
de llegir el llibre, i que us agradi tant com a nosaltres. Fins aviat!
Aquesta novel·la de P.J. Hernández ha protagonitzat algunes de les primeres
sessions del nostre Club, ja que que per ara l’han llegit tant els alumnes de
2n d’ESO (liderats per l’Ángel Rico) com els de 3r i 4rt (guiats per la Raquel
Rojas). Per tal de fer-vos cinc cèntims de les reunions, primer parlarem de les
reaccions en el grup de 2n d’ESO i, tot seguit, de com va ser acollida pels
lectors del grup de 3r i 4rt. Som-hi!
***
Fitxa tècnica de l’obra
Títol
La
balada del funicular miner
Autor
Pau J. Hernández
Editorial
Cruïlla
Data i lloc de publicació
Octubre 2013, Barcelona
SINOPSI: L’Alda arriba com a professora de matemàtiques a la
vall de Tamasca, una zona d’alta muntanya on les comunicacions a l’hivern són
tan difícils que obliguen l’institut i l’escola a disposar d’un internat per
als alumnes dels veïnats d’accés més difícil. Arrossega un enigmàtic passat del
qual no vol parlar amb ningú i que li ha deixat com a seqüel·la una greu
coixesa. Allà, a l’ombra del vell funicular miner que domina la vall, haurà
d’iniciar una nova vida. Però això no és tot: entre els seus alumnes hi ha la
Mei, arribada amb la seva mare des de la ciutat fa poc temps, fascinada amb les
històries de licantrops i de qui la vella trementinaire Agneta diu que és néta
i besnéta de bruixa. És casualitat que just ara es comenci a parlar d’una
misteriosa bèstia sanguinària que ronda la vall a les nits? Qui és el rus
enigmàtic que viu al castell del turó? I, sobretot, què és el més horrible que
li pot passar a una parella d’adolescents enamorats? (extreta de la web de
l’editorial)
***
El grup dirigit per l’Ángel Rico estava format per 8 alumnes, la majoria
dels quals eren noies. Un cop llegida la novel·la, van trobar-se el dijous 17
de març després de dinar, i la sessió va durar una hora. El professor va
demanar als joves lectors que valoressin la novel·la de manera general. Tot
seguit, es va treballar el tipus de narrador i l’estructura de l’obra. Amb
l’ajuda del professor, els estudiants van aclarir els dubtes que els havien
sorgit, i es van repassar els temes més destacats de l’obra, així com els
personatges i els passatges més interessants del llibre. Després d’aquesta
sessió distesa i agradable, els alumnes van retornar els seus exemplars, i el
professor va repartir la lectura següent i van fixar una data per a la propera reunió.
La valoració de la sessió ha estat prou positiva. Cinc dels vuit
participants no havien pogut llegir la novel·la sencera per diversos motius,
però aquells que sí l’havien llegit (tota o gairebé) van manifestar que els
havia agradat. Els qui havien abandonat la lectura, segons van explicar, van
fer-ho per les dificultats de comprensió i per la complexitat de les diferents
trames del llibre. Els que van continuar, van fer-ho perquè la intriga els
empenyia a continuar llegint. En general, l’inici de l’obra no va semblar-los
atractiu, ja que era molt similar a la primera lectura del Club (Ullals), tant per la geografia com per
la presència predominant d’un animal salvatge. Els personatges que van tenir
més acollida van ser l’Alda (protagonista enigmàtica) i la Mei (amb la qual els
alumnes van sentir-se identificats).
Alumnes de 2n d’ESO, arribant a la reunió del Club.
Passem tot seguit a parlar de les sessions de 3r i 4rt, dirigides per la Raquel
Rojas. La primera sessió va tenir lloc l’11 de gener de 2016, i va comptar amb
13 assistents, mentre que a la segona, celebrada el 18 de gener, van
assistir-hi 11 estudiants. La majoria va coincidir en què el text era fàcil
d’entendre, que destacava per la seva senzillesa i que el final era sorprenent
i inesperat. Respecte a les opinions dels alumnes, en concret sobre els
personatges, la Beth Serra va afirmar que tots li havien caigut bé; com va dir
la Hanan Haddouzi, són personatges creïbles, ben caracteritzats, i amb
reaccions lògiques. La Irina Sikora, al seu torn, va defensar que “hi ha
personatges que al principi de la història sembla que no tenen res a veure,
però al final descobrim que sí. M’ha semblat divertida la relació que
s’estableix entre els protagonistes.” Quant a l’argument, tots els alumnes
coincidien en què l’autor va saber mantenir la intriga fins al final de l’obra.
Per a la Laia Carbonell, el més interessant i sorprenent era, sens dubte, el
final. La Manal afirmava que l’autor havia aconseguit mantenir la tensió de
manera força constant, i no va semblar-li mala idea que el llibre es proposés
com a lectura obligatòria a classe. Per la seva banda, en Martí Cortada va
opinar que, tot i que el títol no era gens provocador, el disseny de la portada
i, sobretot, l’argument, ho eren molt: “Hi ha parts de tensió increïblement interessants,
que no podies parar de llegir. L’autor ha pogut mantenir la intriga fins als
dos últims capítols i amaga un conflicte que sorgeix al penúltim capítol. Els
quatre últims capítols són els més interessants.” En Michelangelo Pistone va
comentar que l’autor havia sabut com fer que els moments més avorrits de llegir
es tornessin els que més agradaven, i que el final va ser molt més sorprenent
del que s’hauria imaginat. Però no tot van ser elogis: per exemple, l’Ana Pérez
en va fer una valoració positiva, però també va destacar que algunes parts se
li havien fet llargues, i la Beth Serra considerava que es podrien introduir
millores en l’argument.
Com a conclusió de les valoracions dels alumnes sobre aquesta novel·la, hem
escollit les paraules del Marc Palanqués: “Es tracta d’una història d’amor,
amistat i coratge, que ens fa veure que és important explicar sense pors el
passat. Té un lèxic entenedor i col·loquial en alguns diàlegs. Utilitza
diàlegs, descripcions molt detallades i narracions encisadores. És fàcil
d’entendre. La història m’ha agradat, perquè és original, m’ha semblat fàcil de
llegir i tots els personatges m’han caigut simpàtics. En general tot ho he
trobat entretingut, malgrat el títol i que algunes descripcions són una mica
avorrides”.
Alumnes de 3r i 4t d’ESO, un cop acabada la reunió.
Abans de la lectura, la professora Raquel Rojas va proposar als alumnes que
pensessin preguntes que li farien a l’autor en cas que tinguessin
l’oportunitat. Vet aquí algunes d’aquestes qüestions:
Com se’t va acudir la idea
per fer la novel·la? (Beth)
Els noms que fas servir a la
novel·la són de persones que coneixes? Existeix el lloc on transcorre la
història? (Martí)
Per què has triat aquest lloc com a
escena principal? (Irina)
Hi haurà continuació? (Irina i
Michelangelo)
Has passat per algun moment similar
als que s’expliquen a la novel·la? (Aniol)
Quant de temps vas trigar en
escriure la història? (Hanan)
T’has basat en una història real? Per
què has volgut que un animal sigui un personatge de la història? (Xana)
Com saps tant d’armes? Te n’has
informat abans d’escriure la novel·la? Quan i on se’t va ocórrer escriure aquesta
obra? (Marc)
També es va plantejar als alumnes que triessin cançons que, segons la seva
opinió, fossin una bona banda sonora per a tota la novel·la o per alguns dels
seus moments principals. Us deixem algunes de les cançons triades:
Make me wanna die, The Pretty Reckless (triada per la Beth Serra,
pels moments misteriosos)
I know what you did last summer, Shawn Mendes i Camila Cabello (triada per la Beth Serra, com a cançó
principal pels moments tensos d’intriga amorosa)
River flow in you,
Yiruma (triada per la Xana Àlvarez, pels moments més tranquils d’intriga
amorosa)
***
Esperem que
aquest resum les sessions dedicades a La
balada del funicular miner us hagi agradat i us hàgiu engrescat per
apuntar-vos a sessions futures del nostre Club de Lectura.
Els alumnes que cursen
l’assignatura dedicada a la Revista El
Suro van fer una entrevista als professors responsables del Club de
Lectura. Tot seguit, us oferim el seu article tal com apareixerà publicat a la
revista de l’institut. Aquesta ens ha semblat una manera original i curiosa de
presentar-vos el Club de Lectura. Esperem que us agradi.
* * *
El Club de Lectura
d'aquest any està format per tres grups. Els professors responsables són: la
Raquel Rojas, del grup de 3r i 4t d’ESO; l’Àngel Rico, del grup de 2n d’ESO, i
la Marta Planells, del grup de 1r d’ESO.
Hem entrevistat als tres professors del Club
de lectura per saber les últimes novetats i conèixer com funciona el club.
Ens han explicat moltes coses.
La professora Raquel Rojas ens ha parlat del club en general i del seu grup en concret:
Pregunta:
Des de quan es fa el Club de lectura?
Resposta:
Des de l'any passat.
P: Quants alumnes s’han apuntat al teu grup?
R: Setze alumnes.
P:
Quin/s llibre/s teniu programats llegir?
R:
La balada del funicular miner deP. J. Hernández, Noel et busca d’Àngel Burgas i Ullals de Salvador Macip i Sebastià
Roig.Hem
programat també la lectura de Kaliman en Jericó, d'Àngel Burgas, perquè
amb altres instituts de la comarca farem la sessió del club en companyia de
l'autor.
P:
Quins dies i a quines hores el feu?
R:
El grup de segon cicle es reuneix els dilluns a l'hora del pati. Normalment són
dues sessions per lectura.
P:
Com es poden apuntar els alumnes al club? Es poden apuntar encara que hagi
començat?
R:
Dient-li al tutor. Es poden apuntar sempre que vulguin. Els responsables del
club de lectura els informaran sobre les condicions.
P:
Què destacaries del Club de lectura?
R: És per a alumnes a qui els agradi llegir i
conèixer nous llibres. Els alumnes passen una bona estona comentant les
lectures i poden coincidir amb companys d’altres classes.
El
professor Àngel Rico ens ha parlat del seu grup de lectura. Hi participen deu
alumnes de 2n d'ESO i ja s'han reunit una hora a la tarda per parlar de la
lectura Ullals:
La professora Marta
Planells ens ha parlat també del club i del seu grup en concret:
Pregunta:
Quants alumnes s’han apuntat al club de lectura?
Resposta: Onze de 1r d’ESO.
P: Tenen vergonya a l’hora de llegir en veu alta o a
preguntar dubtes?
R: En principi sí perquè no es coneixien, però cada
vegada menys.
P: Quin llibre esteu llegint aquest segon trimestre?
